Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans
pièrids
papallona llimonera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pels colors dominants blanc i groc amb taques negres.
Són ropalòcers papallones diürnes de vol lent i marcat dimorfisme sexual Les erugues s’alimenten preferentment de crucíferes, per les quals poden constituir plagues agrícoles, com s’escau amb el cuc o papallona de la col Pieris brassicae La família consta d’unes 1600 espècies, de les quals 45 viuen a Europa i 21 als Països Catalans, on són conegudes amb els noms de blanquetes i groguetes
zoràpters
Entomologia
Ordre d’insectes hemimetàbols de la subclasse dels pterigots de cos allargat, petits (uns 2 mm de llargada), amb aparell bucal mastegador, antenes de 9 artells, dos parells d’ales membranoses de poques nervadures o bé àpters, tarsos amb 2 artells i cercs curts d’un artell.
Presenten dimorfisme sexual, i ambdós sexes poden tenir una forma àptera, poc pigmentada i sense ulls ni ocels forma predominant, i una altra d’alada, pigmentada i amb ulls i ocels Viuen sota les escorces i a l’humus Manquen a la regió paleàrtica L’ordre comprèn, tan sols, una família, la dels zorotípids, amb un únic gènere Zorotypus , que inclou una vintena d’espècies
tabànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters de cos gros i curt, amb balancins visibles i de vegades grossos.
L’aparell bucal és prominent, generalment no retràctil i capaç de perforar epidermis dures i causar picades doloroses Les larves són aquàtiques o pròpies de llocs molt humits, sapròfagues o depredadores Els adults viuen prop de qualsevol curs o embassament d’aigua Presenten dimorfisme sexual els mascles s’alimenten de nèctar i sucs vegetals i les femelles són hematòfagues de mamífers, als quals sovint transmeten nombrosos paràsits, causants de tularèmia, tripanosomiasi, etc
sabater

sabaterHydrometra stagnorum
Mick Talbot (CC BY 2.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a les famílies dels gèrrids i dels hidromètrids.
Els sabaters són insectes petits de cos allargat, potes molt llargues i primes, antenes desenvolupades i hemièlitres sense divisions Les potes presenten els tarsos recoberts d’una pubescència hidròfuga que els permet de caminar sobre l’aigua Hi ha formes de freqüent dimorfisme alar i són depredadors Gerris i Hilobates gèrrids caminen en grups sobre l’aigua dolça i, sobretot, marina, i Hydrometra stagnorum és comú sobre la superfície de fonts i estanys Són considerats organismes del nèuston
escarabeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, caracteritzats pel fet de presentar l’extrem de les antenes en forma de pinta amb les pues mòbils.
De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans
graèllsia

Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…
cerambícids

Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud…
àrctia
Entomologia
Gènere de petites papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters, molt vistoses, amb dimorfisme sexual accentuat.
Les larves ataquen la vinya Són freqüents a la península Ibèrica
estrepsípters
Entomologia
Ordre d’insectes de petites dimensions, d’1,5 a 4,5 mm de longitud, amb dimorfisme sexual molt marcat.
Els mascles són força robusts, presenten teguments esclerosos, el cap lliure, amb ulls composts, ales anteriors reduïdes a una estreta làmina, ales posteriors membranoses i amples, i potes llargues que només utilitzen per a fixar-se a la femella durant la còpula les femelles són àpteres, lliures o paràsites Els estrepsípters viuen paràsits a l’interior d’altres insectes, com és ara vespes, cigales i ortòpters, dels quals alteren l’aparell reproductor L’ordre comprèn unes 400 espècies, esteses per tot el món, entre les quals es destaquen els gèneres Xernops i Stylops estílops