Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
gitana
![](/sites/default/files/media/FOTO3/gitana_eruga.jpg)
Gitana
allyv (cc-by-nc-4.0)
limàntrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de vol preferentment nocturn i dimorfisme sexual accentuat; algunes femelles són, però, àpteres.
Presenten el cos molsut i pelut i les potes recobertes també de pèl, que en el cas de les erugues poden ésser irritants força erugues són gregàries i causen estralls en boscs i conreus Les espècies del gènere Lymantria , com per exemple la L dispar o eruga peluda del suro, cal comptar-les entre els lepidòpters més devastadors Comprèn unes 3000 espècies, vint-i-set d’europees, de les quals disset habiten als Països Catalans
eruga
![](/sites/default/files/media/FOTO/240049.jpg)
Eruga
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Fase larval mòbil dels insectes lepidòpters.
Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil de seda que…
lepidòpters
![](/sites/default/files/media/FOTO3/lepidopters_papilio_machaon.jpg)
Papallona rei (Papilio machaon)
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.
Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…