Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
hemimetàbol
Entomologia
Dit dels insectes amb metamorfosi incompleta.
Així, de l’ou surt una larva, bastant semblant a l’adult, però sense ales, la qual més tard dóna lloc a la imago o individu adult Són hemimetàbols els odonats, els plecòpters, els ortòpters, els zoràpters, els isòpters, els dermàpters, els embriòpters, els mallòfags, els anoplurs, els tisanòpters i els hemípters
rafidiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes de petita grandària, amb dues parelles d’ales d’igual mida amb una zona dura a la vorera anterior, el pterostigma, i amb protòrax molt llarg i estret.
La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters
megalòpters
Entomologia
Ordre d’insectes neuropteroides, amb els dos parells d’ales grans i amples i amb moltes nerviacions.
Les antenes són filiformes, i les peces bucals són mastegadores i dirigides cap endavant Tenen metamorfosi completa, i les larves, que són aquàtiques, posseeixen apèndixs abdominals que, de fet, són brànquies en forma de filaments articulats Llur desenvolupament dura dos anys, i l’adult viu només de 10 a 15 dies Les larves i els adults són de règim carnívor Són dividits en dues famílies coridàlids i siàlids Als Països Catalans només hi ha representants de la segona família Aquest ordre és considerat el més primitiu dels neuropteroides
efemeròpters
Entomologia
Ordre d’insectes arcaics de petites dimensions (1 cm) caracteritzats pel fet de tenir el cap petit, amb l’aparell bucal mastegador atrofiat.
Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites
polineòpters
Entomologia
Subgrup del grup dels neòpters, que reuneix ordres d’insectes de metamorfosi senzilla.
tisanòpters

Limothrips cerealium: A, femella adulta; B, mascle adult
© fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions (1mm o poc més de llargada), amb el cos allargat i el protòrax gros i 4 ales membranoses, llargues i estretes, proveïdes sovint d’unes vores amb serrells de sedes; són freqüents les ales reduïdes i les espècies àpteres.
El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes…
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’…
dípters

Mosca verda, un exemple de dípter
Levilo (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.
L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes…
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga per als…
col·lèmbols
Entomologia
Ordre d’insectes apterigots, tots ells de petites dimensions (5 mm).
El cap té antenes de quatre artells i diversos ulls simples Les potes tenen dos artells L’abdomen és format per sis segments, en els quals hi ha l’orifici genital amb tres tipus d’apèndixs el tub ventral , que és en el primer segment, el retinacle , que és en el tercer segment, i la fúrcula , que en estat de repòs descansa en el retinacle i que en estendre’s fa que l’animal es desplaci a salts En general, no tenen aparell traqueal, puix que tenen respiració cutània, i és per això que habiten sempre en llocs humits No presenten metamorfosi Són molt difosos per tot el món, àdhuc a…