Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
pedraferit
Entomologia
Nom de diverses erugues, de diferents lepidòpters, de cos de grans dimensions, cilíndric i abotifarrat, i que externament presenten la pell llisa i amb colors virolats; sovint tenen un esperó de forma variable en el darrer segment abdominal.
Es nodreixen de tota mena de plantes, bé que abunden més en els conreus
cuc de seda
Cuc de seda menjant una fulla de morera
© Fototeca.cat
Entomologia
Eruga del lepidòpter Bombyx morio (papallona de la seda), que en molts llocs del llevant de la península Ibèrica ha estat objecte de cria per tal de beneficiar la seda amb què fabriquen els capolls on es reclouen durant l’estat de crisàlide.
Els cucs de seda són erugues de cos blanc i sedós que es nodreixen sobretot de fulles de morera
mirmeleònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters formada per individus que atenyen fins a uns 30 cm de longitud, amb les ales grosses i els tarsos pentàmers.
Les larves tenen unes mandíbules potents, amb nombroses dents, i es nodreixen de formigues El gènere més representatiu és la formiga lleó
sapígids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de mides relativament grans, amb l’aparell bucal mastegador-llepador-xuclador.
Habiten els nius d’altres himenòpters, com vespes solitàries i abelles, i es nodreixen de les provisions que hi són acumulades Destaca el gènere Polochrum, amb l’espècie Prepandum
mosca vironera
Mosca vironera
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 10-12 mm de llargada i d’un color blau metàl·lic.
Pon els ous damunt la carn fresca Les larves, anomenades saballons , neixen al cap d’un o dos dies i produeixen un suc per tal de descompondre la carn, de la qual es nodreixen És comuna als Països Catalans
estafilí
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels estafilínids, d’1 a 2 cm de longitud, de cos allargat i èlitres molt curts que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, la meitat posterior del qual és molt mòbil i va aixecada quan l’animal camina.
A l’extrem d’aquest abdomen hi ha com unes tenalles formades per dos agullons Habiten sota les pedres i es nodreixen de preses vives Inclou unes 50 espècies, algunes de les quals, com Soleus , habiten als Països Catalans
xilocopa
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels àpids, de grans dimensions i color fosc, que excaven amb les mandíbules, robustes, la fusta seca on estableixen el niu, que consta de diverses cel·les disposades en sèries lineals separades per desferres empastades amb saliva.
Es nodreixen de nèctar, i, malgrat que les femelles tenen un fibló molt potent a la cua, rarament piquen L’espècie més comuna als Països Catalans és Xviolacea , de 18 a 25 mm, amb el cos negre blavós i ales violades
mosca daurada
Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
papallonic del blat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels tineids, que té com a màxim 15 mm d’envergadura i presenta les ales anteriors de color marró i les posteriors grisoses i lluents.
Els adults, de costums crepusculars, es troben als graners de cereals, sobretot els mesos de juny i juliol, i les erugues cuc del blat infesten els grans dels quals es nodreixen i poden arribar fins i tot a destruir una bona collita
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món