Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
heteroneures
Entomologia
Grup d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzat per tenir les ales anteriors diferents de les posteriors en dimensions, forma i, sobretot, en nervadura.
Correspon a les papallones típiques les ales anteriors solen ésser més llargues i estretes i s’acoblen amb les posteriors mitjançant el fre aquest és el patró alar més evolucionat, i és present a la gran majoria dels lepidòpters tret dels homoneures Hom els anomena també anisoneures
graèllsia
Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del…
gelèquids
Entomologia
Família de microlepidòpters, petits i nocturns, d’àpex punxegut i ales posteriors trapezoidals.
De les 6000 espècies existents, als Països Catalans n'hi viuen unes 350, algunes de les quals provoquen plagues agrícoles, com són el cuc rosat del cotó Pectiniphora gossypiella , l’alucita Sitotroga cerealella i la tinya de la patata Phthorimaea operculella , entre d’altres
botedor
Entomologia
Cadascuna de les dues potes posteriors de la llagosta i d’altres insectes saltadors.
coleòpters
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
neòpters
Entomologia
Grup d’insectes pterigots que presenten, a la part basal de llurs ales posteriors, un tros membranós anomenat camp jugal.
Inclou els polineòpters, els oligoneòpters i els paraneòpters
homoneures
Entomologia
Grup d’insectes lepidòpters caracteritzat per tenir les ales anteriors i les posteriors similars en dimensió i, especialment, en la nervadura.
Les ales s’acoblen mitjançant el jou Presenten també d’altres caràcters primitius Són anomenats també isoneures Els micropterígids i els hepiàlids en són exemples Amb tot, cal notar que la immensa majoria dels lepidòpters sobre un 95% són heteroneures
àgab
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels ditíscids, d’uns 10 mm, de color negre metàl·lic.
Tenen les ungles de les potes posteriors iguals i immòbils S'alimenten de larves d’altres insectes i viuen en aigües estancades o poc corrents
gracil·làrids
Entomologia
Família que aplega unes 2.500 espècies de microlepidòpters diminuts (de pocs mil·límetres), d’ales acolorides, lineals les posteriors, i amb llarga pilositat.
Llur posició de repòs és ben típica, ja que el cos forma un angle recte amb el terreny Les erugues són minadores de fulles, com la tinya de les liles Gracillaria syringella
petit paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que ateny de 50 a 80 mm d’envergadura.
Les ales anteriors tenen ocels situats dins una taca blanca, i la femella, més grossa que el mascle, té les ales posteriors molt clares, en contraposició al mascle, que les té groguenques Aquesta papallona es troba sobretot a l’abril i al maig