Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
sintòmids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters diürns, algunes espècies dels quals fan mimetisme amb himenòpters tropicals.
De les 3500 espècies que integren aquesta família, només set habiten a Europa, de les quals dues ho fan als Països Catalans Abans, eren anomenats amàntids
frigànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels tricòpters les larves dels quals habiten tant en aigua corrent com en aigua estancada.
Els gèneres més importants que comprèn són Phryganea sp i Neuronia sp , diverses espècies dels quals són comunes als Països Catalans Hom els empra sovint com a esquer per a pescar
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical,…
lampírids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters de mida petita o mitjana, amb els tarsos de cinc artells i teguments tous, la major part dels quals presenten òrgans luminescents.
Les femelles, en forma d’eruga, són les cuques de llum , àpteres o amb les ales minses, mentre que els mascles són alats Inclou unes 2000 espècies, moltes de les quals són corrents als Països Catalans
imago
Exemplar jove de monarca (Danaus plexippus) poc després d’esdevenir imago
Aaron Ortiz (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Fase adulta dels insectes holometàbols en els quals succeeix a la nimfa o crisàlide, i dels hemimetàbols, en els quals ve després del preimago.
arna
arna Eruga d’àrctid
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal Les larves de l' arna de la roba Tineola bisselliella , família dels tineids teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits Un capteniment comparable tenen les de l' arna de les estores Trichophaga tapetzella , família dels tineids, les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols Les larves de Tinea pellionella , un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que…
coquílids
Entomologia
Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids
, dels quals són considerats una subfamília.
Alguns poden ocasionar plagues agrícoles, com el cuc del raïm Eupoecilia ambiguella
brúquids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels polífags, les larves dels quals viuen dins de llavors, com els jaumets.
amfibiòtic | amfibiòtica
Entomologia
Dit dels insectes (odonats, efimiròpters, plecòpters) les larves dels quals són aquàtiques i respiren en general amb brànquies traqueals.