Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
reina
Entomologia
Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
Algunes societats animals, com les de les abelles, les formigues, les de la majoria de vespes i els tèrmits, posseeixen una sola reina, de la qual descendeixen tots els altres individus, mentre que unes altres, com algunes espècies de vespes, tenen diverses reines
papallona reina
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels papiliònids (Papilio machaon), amb les ales grogues i base negrosa i cos groc, amb una línia dorsal negra.
processionària
Processionària
© Arturo Reina Sánchez
Entomologia
Nom donat vulgarment a la larva de les papallones de la família dels taumetopeids, pel fet que aquestes larves es traslladen d’un lloc a un altre en llargues files, tot emetent cadascuna un fil de seda que serveix de guia a les altres.
Tant la processionària del pi Thaumetopoea pitycampa com la processionària del roure o de l’alzina Tprocessionea poden provocar greus plagues forestals, especialment la primera
borinot
Maurice (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids semblants a l’abella, però més grossos (atenyen uns 3 cm), de vol brogent, amb el cos robust i molt pelut, de colors foscs (borinots negres) o clars i ratllats (borinots rossos).
Molt freqüents a tots els països temperats, viuen en societats anuals no gaire nombroses 50-200 individus, formades per femelles fèrtils i estèrils i per mascles fèrtils La societat és fundada a la primavera per una femella fèrtil o reina, que construeix el niu a terra amb molses, herbes i fulles Dels ous que pon, en neixen, de primer, femelles estèrils obreres, encarregades de la cura del niu i de les larves, i més tard altres femelles fèrtils, diferents de la reina, més petites, les quals ponen ous que donen lloc als mascles Al final de l’estiu, dels ous posts per la reina, en neixen…
abella
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc i les celles…
vespa
Aiwok (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies.
La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus , caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina , que és fecundada per un mascle i que comença, ella tota sola, la…
alvèol
Entomologia
Cadascun dels compartiments o les cel·les de la bresca d’alguns insectes socials.
Els de l’abella són de secció hexagonal i de mida variable En cada un dels més petits, la reina hi diposita un ou, que donarà lloc a una obrera En cada un dels grossos, hi diposita un ou no fecundat, del qual naixerà un mascle desenvolupat partenogenèticament Els de les futures reines són molt grans, irregulars, i estan situats a les extremitats de les bresques D’altres alvèols serveixen de magatzem de la mel i del pollen
ata
Entomologia
Gènere de formigues de la família dels formícids que conreen fongs de l’espècie Rhozites gongylophora
.
Llurs societats, molt nombroses, són formades per la reina, pels mascles i per tres tipus d’obreres les grosses, que defensen el niu, les de mida mitjana, que surten en corriolades a cercar fulles dels arbres, i unes de petites, que conreen els fongs Les fulles dels arbres, triturades i barrejades amb saliva i matèries fecals, esdevenen una massa porosa i negra, entre la qual creixen els micelis dels fongs Les ates constitueixen un veritable flagell per als boscs, ja que desfullen els arbres Són pròpies de l’Amèrica tropical