Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
escarabat de sang
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels crisomèlids, d’uns 10 mm de llargària, cos bombat i de color blau fosc o negre, i potes llargues.
Quan són molestats llancen un suc d’olor intensa i desagradable És corrent als indrets herbosos i humits L’espècie Timarcha balearica és comuna a les Illes
pluja de sang
Entomologia
Fenomen consistent en un conjunt de taques vermelles, que apareixen a terra, ocasionades pel meconi, produït per papallones gregàries en néixer molts adults simultàniament.
xinxa
Entomologia
Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids, de cos deprimit, més o menys ovalat, sense ocels i amb els ulls composts poc desenvolupats.
Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix…
poll comú
Poll comú
© Fototeca.cat
Entomologia
Anoplur de la família dels pedicúlids, d’uns 2 mm de longitud, amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, aparell bucal picador xuclador i potes amb molts pèls i acabades en una ungla.
Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca…
mosca d’ase

Mosca d’ase
Captainpixel (CC BY-SA 4.0)
Entomologia
Mosca de la família dels hipobòscids, d’uns 8 mm de llargada i de color groguenc, d’ales vermelloses i de potes molt llargues.
Xucla la sang de cavalls, d’ases i de ramats bovins És comuna als Països Catalans
culícids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers que comprèn les espècies dels gèneres Culex, Anopheles i altres de similars, anomenades correntment mosquits.
Tenen una trompa llarga i dura proveïda de sis estilets, amb la qual les femelles perforen la pell dels mamífers i els xuclen la sang els mascles s’alimenten de sucs vegetals
sifonàpters

sifonàpter; puça
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla petita, àpters, de cos comprimit lateralment i potes adaptades al salt.
Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties
nigua
Entomologia
Insecte de l’ordre dels sifonàpters, de la família dels dermatofílids, que ateny 1 mm de longitud i té el cos pla i d’un color burell.
Al cap presenta una formació típica, amb tres llancetes, que li permeten d’esquinçar la pell d’alguns mamífers i de xuclar-los la sang, de la qual es nodreix Sovint l’animal escollit és l’home, i aleshores les picades es produeixen als peus si la femella diposita els ous al lloc de la picada, s’hi produeixen ulceracions La seva zona de distribució és bàsicament l’Amèrica tropical
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…
cimícids
Entomologia
Família d’hemípters heteròpters, paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags; sovint tenen glàndules repugnatòries tegumentàries.
Els representants més coneguts de la família són les xinxes