Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
satúrnids
satúrnids (Saturnia pyri)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones de talla gran (envergadura alar de fins 25 cm), de cos pilós amb espiritrompa reduïda o sense, ocels molt visibles sobre les ales amples i antenes bipectinades.
Alguns teixeixen capolls de seda tenen larves grans i fitòfagues Són de costums nocturns i la majoria viuen als països tropicals, bé que són cosmopolites Posseeixen atracció sexual a gran distància, mitjançant l’olfacte Els gèneres més coneguts són Saturnia, Attacus i Graellsia graèlsia
anterea
Entomologia
Gènere de papallones de la família dels satúrnids, de dimensions bastant grans, amb un ocel a cada ala.
Són sericígenes, i de la seda que produeix l’eruga per a fer el capoll hom en fabrica el teixit anomenat tussor Existeixen diverses espècies d’aquest gènere, pròpies del Japó, de l’Índia i de la Xina
petit paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que ateny de 50 a 80 mm d’envergadura.
Les ales anteriors tenen ocels situats dins una taca blanca, i la femella, més grossa que el mascle, té les ales posteriors molt clares, en contraposició al mascle, que les té groguenques Aquesta papallona es troba sobretot a l’abril i al maig
àtac
Entomologia
Gènere de papallones de la família dels satúrnids, de grans dimensions (atenyen més d’un pam d’envergadura) i de coloracions summament vistoses.
A cada ala, en lloc d’ocel, tenen una zona transparent L’espècie A atlas , pròpia de la zona indomalaia, produeix una seda per a fer el capoll, que és aprofitada industrialment
lepidòpters
Papallona rei (Papilio machaon)
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.
Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…
amplexiforme
Entomologia
Dit del sistema d’acoblament de les ales d’alguns lepidòpters (ropalòcers, satúrnids, lasiocàmpids, etc), caracteritzat per una dilatació o lòbul de l’ala posterior, que s’aplica contra l’ala anterior.
paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que té una envergadura de 120 a 130 mm, el cos i les ales d’un color marró o gris i presenta taques ocel·lars a les ales.
La femella té una atracció molt forta sobre els mascles Es troben voleiant des de l’abril fins al juny, i les larves, fitòfagues, perjudiquen les pereres i altres arbres fruiters
graèllsia
Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…