Resultats de la cerca

Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos L' abella de prat gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment l' abella fustera gènere Megachile construeix el niu…

Es nodreix de les fulles de la col, i provoca grans destrosses en colars i altres camps d’hortalisses semblants

Són macrolepidòpters diürns ropalòcers que solen formar grans estols, on els mascles són més nombrosos, quan s’acosten als tolls d’aigua Les erugues son rabassudes, amb el cap amagat, semblants a la paneroles, algunes de les quals són depredadores Comprèn unes 9000 espècies entre els licenins i els riodinins, de les quals més d’un centenar són europees i una seixantena, presents als Països Catalans

L’abdomen presenta deu segments visibles Les femelles ponen els ous en una ooteca produïda per la secreció d’unes glàndules accessòries de l’aparell reproductor L’òrgan copulador dels mascles és asimètric i complex Són insectes hemimetàbols i, per tant, llurs larves són molt semblants als adults, puix que només els falten les ales, les quals es van desenvolupant a mida que van creixent Hom acostuma a subdividir-los en blatoïdeus i mantoïdeus

L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua

Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans

Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses

S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans

Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa