Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
reina
Entomologia
Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
Algunes societats animals, com les de les abelles, les formigues, les de la majoria de vespes i els tèrmits, posseeixen una sola reina, de la qual descendeixen tots els altres individus, mentre que unes altres, com algunes espècies de vespes, tenen diverses reines
àpids

Rusc d’abelles (Apis mellifica)
mdb - Fotolia.com
Entomologia
Família d’himenòpters que comprèn insectes aculeats, que viuen solitaris o en societats: les abelles del gènere Apis són socials permanents; els borinots (Bombus) són socials anuals.
Viuen en ruscs, fabricats amb la cera que ells mateixos produeixen els àpids solitaris, però diversos gèneres d’abelles, no fabriquen cera i han de fer el niu amb altres matèries fang, fusta, etc Els àpids que no fabriquen ni cera ni mel són paràsits generalment d’altres àpids abella, borinot
alvèol
Entomologia
Cadascun dels compartiments o les cel·les de la bresca d’alguns insectes socials.
Els de l’abella són de secció hexagonal i de mida variable En cada un dels més petits, la reina hi diposita un ou, que donarà lloc a una obrera En cada un dels grossos, hi diposita un ou no fecundat, del qual naixerà un mascle desenvolupat partenogenèticament Els de les futures reines són molt grans, irregulars, i estan situats a les extremitats de les bresques D’altres alvèols serveixen de magatzem de la mel i del pollen
monogínia
Entomologia
Presència d’una sola femella fecundada en algunes societats d’animals socials, especialment en els insectes.
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc i les celles…
formícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb individus sexuats (mascles i femelles, alats almenys a l’època de la reproducció) i individus asexuats (les obreres, que són àpteres).
Tenen les antenes colzades i les mandíbules fortes, i el règim alimentari és mastegador Són insectes socials que nien generalment en caus excavats a terra, els formiguers Repartida per tot el món, especialment per les regions temperades, aquesta família inclou un gran nombre d’espècies, conegudes amb el nom genèric de formigues
casta
Entomologia
En els insectes socials (abelles, formigues, etc), grup de funció especialitzada; els individus de les diferents castes presenten sovint diferències morfològiques.
protocervell
Anatomia animal
Entomologia
Part del cervell dels artròpodes en contacte amb els centres òptics on tenen lloc, en els insectes socials, molts fenòmens d’associació.
isòpters

Isòpters
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes format per individus socials comunament anomenats tèrmits, que presenten polimorfismes dins una mateixa espècie, segons la casta social a la qual pertany l’individu.
L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc
èumenes

Eumenes fraternus
Dendroica cerulea (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids, solitaris i socials, de cos elegant, cap ample i antenes fines, tòrax quadrangular, potes mitjanament robustes i ales ben desenvolupades.
Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països Catalans