Resultats de la cerca

Les ales s’acoblen mitjançant el jou Presenten també d’altres caràcters primitius Són anomenats també isoneures Els micropterígids i els hepiàlids en són exemples Amb tot, cal notar que la immensa majoria dels lepidòpters sobre un 95% són heteroneures

Els mascles del gènere Agrion solen tenir el cos de color blavós, i les femelles, entre verd d’oliva i verd blavós

Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites

Tenen ulls grossos i antenes llargues i filiformes Els èlitres són d’igual longitud que l’abdomen, i les ales estan ben desenvolupades Tenen colors vistosos i brillantor metàllica Cosmopolites, hom els troba arreu dels Països Catalans

En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins

Els mascles es caracteritzen pel fet de tenir el cap proveït d’una banya dirigida cap endavant i una mica corbada cap amunt, i el protòrax triangular prolongat cap endavant per una altra banya molt més desenvolupada, acabada en punxa i una mica corbada cap a baix Les femelles no tenen banyes Viuen als boscs de l’Amèrica tropical

Presenten dimorfisme sexual, i ambdós sexes poden tenir una forma àptera, poc pigmentada i sense ulls ni ocels forma predominant, i una altra d’alada, pigmentada i amb ulls i ocels Viuen sota les escorces i a l’humus Manquen a la regió paleàrtica L’ordre comprèn, tan sols, una família, la dels zorotípids, amb un únic gènere Zorotypus , que inclou una vintena d’espècies

Correspon a les papallones típiques les ales anteriors solen ésser més llargues i estretes i s’acoblen amb les posteriors mitjançant el fre aquest és el patró alar més evolucionat, i és present a la gran majoria dels lepidòpters tret dels homoneures Hom els anomena també anisoneures

No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra

D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans