Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
pompílids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que fan de 5 a 50 mm i són de coloració variable amb reflexos metàl·lics.
Tenen les ales llargues i fines, tot i que són més marxadors que voladors Cacen aranyes, fins i tot més grosses que ells, les quals paralitzen amb el fibló, que instilla verí, i les utilitzen com a nodriment de llurs larves
estrepsípters
Entomologia
Ordre d’insectes de petites dimensions, d’1,5 a 4,5 mm de longitud, amb dimorfisme sexual molt marcat.
Els mascles són força robusts, presenten teguments esclerosos, el cap lliure, amb ulls composts, ales anteriors reduïdes a una estreta làmina, ales posteriors membranoses i amples, i potes llargues que només utilitzen per a fixar-se a la femella durant la còpula les femelles són àpteres, lliures o paràsites Els estrepsípters viuen paràsits a l’interior d’altres insectes, com és ara vespes, cigales i ortòpters, dels quals alteren l’aparell reproductor L’ordre comprèn unes 400 espècies, esteses per tot el món, entre les quals es destaquen els gèneres Xernops i Stylops estílops
abella

Anthidium manicatum
Bruce Marlin (CC BY-SA 2.5)
Entomologia
Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella pròpiament dita (Apis mellifica).
Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos L' abella de prat gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment l' abella fustera gènere Megachile construeix el niu…
zigènids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions mitjanes i de morfologia força peculiar, ja que, encara que són d’activitat diürna, filogenèticament no tenen res a veure amb els ropalòcers i, a més, utilitzen feromones sexuals.
De vol vibrant, tenen el cos molsut i les ales allargades, de colors vius i metàllics, indicadors de llur toxicitat Fins i tot les erugues, de cap retràctil, són també tòxiques, ja que secreten composts derivats del cianur La família integra més d’un miler d’espècies, de les quals viuen a Europa una seixantena i trenta-dues als Països Catalans Els dos gèneres més importants són Zygaena de colors blau, vermell i blanc i Procris de color verd