Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga…
afídids
Entomologia
Família d’insectes homòpters, petits, fitòfags, de cicle biològic complex, el qual comporta individus alats o àpters, vivípars o ovípars, amb fases partenogenètiques (alternança de generacions).
Els representants més coneguts de la família són els pugons, molt perjudicials per als vegetals
cetònia
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels escarabeids que tenen els èlitres generalment iridescents.
Les larves són xilòfagues i fitosapròfites, i els adults, essencialment fitòfags, s’alimenten de nèctar, saba, pollen i teixits vegetals tous
culícids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers que comprèn les espècies dels gèneres Culex, Anopheles i altres de similars, anomenades correntment mosquits.
Tenen una trompa llarga i dura proveïda de sis estilets, amb la qual les femelles perforen la pell dels mamífers i els xuclen la sang els mascles s’alimenten de sucs vegetals
ostomàtids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters de dimensions petites o mitjanes, que tenen el cap molt ficat a dins del tòrax, les antenes curtes amb l’àpex gruixut, el protòrax ample, les potes curtes i els èlitres que cobreixen tot l’abdomen, i són, en general, de color negre lluent.
Comprèn unes 500 espècies, que habiten a l’interior dels troncs vells, en els fongs i en diverses substàncies vegetals De les deu espècies que habiten als Països Catalans, cal destacar el corc gros del gra Tenebrioides mauritanicus
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món
efèstia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels piràlids, integrat per unes 35 espècies de dimensions molt petites, ales anteriors molt estretes i antenes molt fines.
Les erugues s’alimenten de materials vegetals secs o animals en descomposició L’espècie E elutella , d’uns 16-18 mm d’envergadura i color grisós, és freqüent a l’estiu a l’interior de les habitacions, i la seva eruga ataca el pa, les fruites seques i també el paper
frigània
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels tricòpters de la família dels frigànids, que atenyen petites dimensions (20-50 mm), presenten quatre ales transparents i un aspecte semblant al de les papallones, de les quals es diferencien per les llargues antenes i pel fet de plegar les ales durant el repòs.
L’aparell bucal és xuclador, i es nodreixen de líquids vegetals Habiten prop de les aigües dolces corrents i estancades i ponen els ous sobre les plantes aquàtiques Les larves, allargassades, es recobreixen d’un estoig cilíndric i obert per tots dos extrems, format per brins d’herbes i branquetes L’espècie Phryganea natterei és comuna als Països Catalans
vèlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters caracteritzats pel fet de presentar dimorfisme alar, tenir el tòrax ampli i generalment ésser desposseïts d’ocels.
Depredadors i gregaris, habiten en les aigües tranquilles o a les vores dels corrents Ponen els ous sobre vegetals que emergeixen de l’aigua Si hom els molesta i els separa, es reagrupen ràpidament, per mútua atracció La família és composta d’unes 200 espècies, de les quals el gènere Velia és comú als Països Catalans
anòbids
Entomologia
Família de coleòpters polífags, que comprèn individus de petites dimensions, generalment de formes cilíndriques i de tons foscs, xilòfags.
Viuen als arbres malalts, a la fusta tallada i en altres matèries vegetals, que corquen Quan hom els toca resten immòbils simulant ésser morts d’ací prové llur nom El grup comprèn moltes espècies, les larves de les quals són conegudes pel nom de corcs corc, com el corc de la fusta, el corc dels mobles, el corc de la farina, etc