Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
asterosporals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets que comprèn fongs amb carpòfors dotats de peu i làmines, com les agaricals.
Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus
alternària
Micologia
Gènere de fongs imperfectes, de la subclasse de les pirenomicètides, amb grans espores (en realitat fiàlids) brunes i septades, agrupades en cadena.
Comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites aquestes darreres són productores d’alternariosi a les cols, patateres, etc
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
bisbat de Girona
Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…