Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
mocosa blanca
Micologia
Bolet, de la família de les higroforàcies, de 4 a 10 cm d’alt, mucilaginós, de color blanc o lleugerament groguenc, amb làmines gruixudes i una mica decurrents.
Es fa sobretot en fagedes
paloma blanca
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de barret blanc o una mica bru o falb al mig, lleugerament fibrós i esquamós, primerament ovoide i posteriorment aplanat i mamil·liforme, amb làmines blanques, i de cama blanca, amb anell i gruixuda a la base.
Creix en prats i llocs herbosos És comestible
llenega blanca
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 6 a 10 cm, de color blanc i una mica fibrós.
Es troba en boscs de planifolis És comestible
orella de gat blanca
orella de gat blanca
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 15 cm d’alt, blanc o blanquinós, de barret en forma de sella i de cama profundament solcada.
Es troba a la tardor, sobre sòls argilosos, en indrets boscats Cuit és comestible, però cru és metzinós
pebràs lleter
Pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
pebràs
Pebràs
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de capell voluminós, de la família de les russulàcies, de 6 a 20 cm d’ample, en forma d’embut, blanc, generalment amb terra adherida; de làmines blanques i lleugerament decurrents; de cama blanca, curta i gruixuda, i de carn dura, friable, amb olor forta i fàcil de cucar-se.
És comú en boscs És comestible, però mediocre
llora
Llora blanca
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla.
Les llores són pròpies de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada o palometa R heterophylla , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R virescens
leucospòric | leucospòrica
russulàcies
Micologia
Família d’asterosporals integrada per fongs de carpòfors grossos o mitjans, amb la carn granelluda, mai fibrosa, i amb les espores de colors clars i amb ornamentacions amilàcies.
Russulàcies més destacades Lactarius chryssorrheus pinetell bord , lleterola Lactarius deliciosus pinetell , esclata-sang , pinenc, pinenca, pinetenca, rovelló Lactarius piperatus pebràs lleter , lleterola blanca Lactarius pyrogalus bolet de cabra Lactarius sanguifluus rovelló , esclata-sang Lactarius subdulcis lleterola dolça Lactarius terminosus rovelló de cabra , lleterol Lactarius vellereus terrandòs Lactarius volemu s lleterola Russula sp cualbra , cruelda, cuagra, cualba, lleterola borda, puagra, russula Russula adusta carboner Russula alutacea llora Russula atropurpurea cualbra …
bolet carner
bolet carner
WildBranch (CC BY 2.0)
Micologia
Gran bolet de la família de les hidnàcies, de diàmetre fins a 20 cm, format per una massa arrodonida, de ramificacions gruixudes i soldades entre elles, cobertes de llargues agulletes, fràgils i penjants.
La carn és blanca, compacta, és comestible i de qualitat, si el bolet és tendre Es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició