Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
carlet
Carlets
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret carnós i massís, primer convex, després estès o deprimit, viscós, de color de carn o púrpura, més clar al marge, de 8 a 20 cm de diàmetre, làmines blanques gairebé gens decurrents, cama blanca robusta de base un poc afuada, compacta.
Viu als boscs de roures, alzines i faigs És un comestible apreciat
carlet blanc
carlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret estès, de color de crema, amb el marge involut, pectinat i tomentós, de 7 a 13 cm de diàmetre, cama coberta de flocs a la part superior i carn de sabor amargós i àcid.
Creix als boscs d’alzines, roures i castanyers
carner bord
carner bord
Dr. Robert Thomas and Dorothy B. Orr (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret, de la família de les rodofil·làcies, de 6 a 15 cm, carnós, de color grisenc i de cama robusta i gruixuda; provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals violents.
Se’l pot confondre amb la candela borda o moixernó de tardor Lepista nebularis la diferència més clara és que les làmines del carner bord van adquirint un color rosat mentre que les de la candela borda són blanques A més, la carn del carner bord fa olor forta de farina rància Evitar les confusions també amb el carlet blanc Hygrophorus penarioides i les flotes de bruc Lyophyllum decastes i L fumosum Se’l troba sobretot a les suredes, a la tardor
camperol
Camperol
© Ron Pastorino
Micologia
Bolet de barret blanc, de la família de les agaricàcies, finament sedós, de primer convex, després estès, de 7 a 15 cm de diàmetre, amb làmines de color de rosa viu, que es tornen negroses, peu curt, una mica inflat, amb anell estret, membranós i fràgil, i carn blanca i ferma, d’aroma suau.
Viu entre l’herba, en prats i camps més o menys adobats amb excrements d’herbívors, en llocs no gaire secs Comestible, de gran qualitat, reputat superior al xampinyó, que és una espécie molt afí
rodofil·làcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb carpòfors de mida grossa o mitjana, amb l’esporada de color de salmó, de làmines generalment lliures i que no presenten mai anell, volva o cortina.
En són espècies conegudes el bolet de ginesta Entoloma Rhodophyllus clypeatum i el fals carlet Entoloma Rhodophyllus lividum
cortinariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color variable entre l’ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc, espores sovint verrucoses, cama central, làmines mai decurrents i capell generalment cobert d’un vel general, sovint formant una cortina.
Comprèn espècies generalment terrícoles, amb alguns gèneres amples i complexos, com Cortinarius, Inocybe, Hebeloma , etc Cortinariàcies més destacades Cortinarius sp cortinari , pixacà Cortinarius cinnamomeus pixacà canyella Cortinarius collinitus pollerenca Cortinarius fulmineus bolet de vaca Cortinarius multiformis fals fredolic Cortinarius violaceus blava Hebeloma sp hebeloma Hebeloma edurum, H truncatum escarlet , carlet Sinocybe sp sinocibe
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d’alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta Lyophyllum…
bolet
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor