Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sureny castany
Sureny castany
© Michael Kesl
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de barret gruixut, estès o bonyegut, finament vellutat, de color bru ataronjat, amb l’himeni blanquinós, i de cama buida.
Creix en boscs, sobre substrat silici És comestible
boletàcies
Micologia
Família de fongs que comprèn la major part de l’ordre de les boletals, amb fongs de peu central i porus ben formats.
Comprèn, ultra el gènere Gyroporus , l’ampli gènere Boletus , actualment escindit en diversos subgèneres, amb moltes espècies comestibles, com el sureny, i algunes poques de tòxiques, com el matagent Boletàcies més destacades Boletus Tubiporus aereus sureny fosc B Xerocomus badius cigró , sureny B Ixocomus bovinus molleric , moixí B Xerocomus chrysenteron mataparent de carn daurada B Krombholzia duriusculus B Krombholzia aurantiacus abró , tremolí B Tubiporus erythropus mataparent de cama vermella B Tubiporus edulis cep , siureny, siuró, sigró, pinetell, cep, mollerol B Ixocomus granulatus…
sabatera
Micologia
Bolet corticícola carnós, de la família de les poliporàcies, de barret castany i esquamós, amb porus amples, i de cama poc excèntrica.
Es fa sobre coníferes i sobre arbres caducifolis És comestible
bolbiciàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, productors d’espores de color castany clar o ferruginós, amb el píleu recobert d’una cutícula contínua, himeniforme.
El gènere tipus és Bolbitius , i el més conegut és Agrocybe Bolbicàcies més destacades Conocybe sp conocibe Agrocybe aegerita pollancó, pollancró , flota de pollancre, bolet de pollanc
cigró
Cigró
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d’amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.
Fa una lleugera olor de fruita i té un sabor dolç Prospera en boscs, principalment sobre terrenys silicis És comestible Hom el confon amb el sureny
bolet de vaca
bolet de vaca
Thomas Laxton (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de barret viscós, de color castany rogenc, més fosc al centre, de 6 a 10 cm de diàmetre, amb làmines de primer grogues i després ferruginoses, i amb peu robust, acabat en un bulb en forma de baldufa.
Viu als boscs de planifolis, i és comestible però poc apreciat
pet de llop
Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
cassoleta venosa
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu curt i gruixut, primer globulosa i dreprés oberta i lobulada, de 3 a 12 cm de diàmetre, amb la superfície interior replegada venosa, de color bru castany, i a l’exterior, grisenca.
Creix als boscs a la primavera
pollerenca
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret castany daurat, convex i amb mamelló, viscós; de cortina en forma de teranyina mucilaginosa; de làmines lliures, gruixudes i rubiginoses; i de cama llarga i robusta, lleugerament radicant, ornada a la part inferior amb collars d’esquames de color bru violaci.
És freqüent en boscs de muntanya No té valor gastronòmic
bolet
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…