Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ascolíquens
Micologia
Gran grup de líquens que comprèn tots els que procedeixen de la liquenització d’ascomicets.
Gairebé tots tenen com a simbiont fúngic o un pirenomicet pirenolíquens o, els més, un discomicet discolíquens En conjunt, els ascolíquens representen la gran majoria dels líquens coneguts
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
estictàcies
Micologia
Família d’ascolíquens gimnocàrpics constituïda per líquens de tal·lus ben desenvolupat, coriaci i no gaire adherit al substrat.
La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats
pirenolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong integrant dels quals és un pirenomicet, i llurs ascocarps són, doncs, peritecis.
Comprèn únicament l’ordre de les pirenocarpals
discolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong dels quals és un discomicet, i, per tant, els ascocarps són apotecis.
És el grup més gran de líquens i hi pertanyen les espècies més conegudes i comunes Comprèn els ordres de les coniocàrpides, les grafidiocàrpides i les ciclocàrpides
picnidi
Micologia
En els ascomicets i en els ascolíquens, cos esporífer en forma de cavitat operculada i revestida de conidiòfors productors d’espores conídiques.
ciclocarpals
Micologia
Ordre d’ascolíquens crustacis, o de tal·lus foliaci o fruticulós, que comprèn entre altres les famílies de les lecanoràcies, lecideàcies, parmeliàcies i peltigeràcies.
grafidals
Micologia
Ordre d’ascolíquens de la subclasse dels discolíquens, amb ascs persistents i amb apotecis allargats i sovint sinuosos i ramificats, però mai pedunculats.