Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
pixacà
Pixacà
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell més o menys convex, de color bistre, marró o bru ocraci, esquitxat d’esquames blanquinoses, i de cama blanca, amb la base bulbiforme, amb un anell membranós, penjant i fugaç, i amb una volva friable, sovint reduïda a una garlanda flocosa.
Es fa sobretot en boscs de coníferes sobre terreny silici És molt metzinós, però d’efectes no sempre mortals Es pot confondre amb la cua de cavall Amanita rubescens i la cua de cavall grossa Amanita spissa , d’aspecte molt semblant Es pot confondre també amb la pentinella Amanita vaginata en el cas d’exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l’anell i les berrugues del barret i el marge d’aquest presenta un aspecte estriat
loculomicets
Micologia
Grup de bolets ascomicets que es reprodueixen mitjançant pseudotecis, sovint amb aspecte de periteci.
herba freixurera
Herba freixurera
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Liquen, de l’ordre de les ciclocarpals, en forma d’amples làmines lobulades que es fa sobre troncs d’arbres, a les regions fredes i a muntanya.
Pel seu aspecte, hom l’emprava contra afeccions pulmonars
sorali
Micologia
En els líquens, zona on es formen els soredis, amb aspecte de pústula granulosa o pulverulenta.
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
cifel·la
Micologia
Mena de depressió o cripta excavada en la cara inferior d’alguns líquens.
Les cifelles tenen l’aspecte de puntets blancs i són revestides d’un còrtex especial Probablement tenen un paper anàleg al de les lenticelles
lepiota
lepiotaLepiota brunneoincarnata
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les agaricàcies, sapròfits nitròfils que viuen sobre el terra, preferint els sòls calcaris rics i els boscos d’arbres de fulla ampla, de mida petita, i típicament tenen un anell a la tija.
Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals Lepiota brunneoincarnata , Lepiota helveola Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums Macrolepiota procera , però aquests són molt més grossos És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d’evitar confusions amb les tòxiques
bolet de tinta
Bolet de tinta
© Jan Ševčík
Micologia
Bolet de la família de les coprinàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, de barret oblong, cilindroide, recobert de blens, de primer blancs i després ocracis.
Aquest barret recobreix la major part del peu, que és blanc, amb un petit anell Les làmines són de primer rosades, i al final negres i deliqüescents, fins a desfer-se en un líquid negre que havia estat emprat com a tinta Creix en terres ben adobades, conreus, vores de camins transitats per bestiar, sovint en colònies amb aspecte de dits Bé que de carn fràgil i efímera, és considerat un dels millors bolets
farinera borda
Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi poden confondre…
cranc
Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció