Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tal·lòspora
Micologia
En els fongs, espora asexual no originada per un conidiòfor.
És constituïda per un fragment unicellular o pluricellular de miceli
bolet d’esca
© Xevi Varela
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les poliporàcies, de fructificació perenne, al començament en forma de mig disc; després, cada any més gruixuda, per aposició de noves capes de tubs fins a atènyer diàmetres de 40 cm i gruixos de més de 20 cm.
La carn és de color caoba i suberosa, recoberta per una cutícula resistent, d’un gris clar a negrosa Viu sobre roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana, al cor de la fusta dels quals produeix fissures radials i circulars, amb una massa densa i brunenca constituïda pel miceli Amb la carn dels carpòfors hom preparava l’esca També havia estat emprada, en medicina casolana, com a hemostàtic
pezizàcies
Micologia
Família de pezizals constituïda per bolets còncaus, carnosos i sovint acolorits.
soredi
Micologia
Diàspora dels líquens, constituïda per un apilotament d’hifes i gonidis de 25 a 100 μ de diàmetre.
La reproducció dels líquens s’acompleix principalment mitjançant soredis
estictàcies
Micologia
Família d’ascolíquens gimnocàrpics constituïda per líquens de tal·lus ben desenvolupat, coriaci i no gaire adherit al substrat.
La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats
pirenolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong integrant dels quals és un pirenomicet, i llurs ascocarps són, doncs, peritecis.
Comprèn únicament l’ordre de les pirenocarpals
sacaromicetàcies
Micologia
Família d’endomicetals constituïda per fongs unicel·lulars aïllats o reunits en cadenes, que es reprodueixen per gemmes o per ascòspores.
A aquesta família pertanyen els principals llevats
discolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong dels quals és un discomicet, i, per tant, els ascocarps són apotecis.
És el grup més gran de líquens i hi pertanyen les espècies més conegudes i comunes Comprèn els ordres de les coniocàrpides, les grafidiocàrpides i les ciclocàrpides
peronosporàcies
Micologia
Família de ficomicets oomicetals constituïda per fongs paràsits de plantes superiors terrestres, amb el miceli ramificat i conidiòfors aeris per sobre l’epidermis.
estrofariàcies
Micologia
Família de l’ordre de les agaricals constituïda per fongs de làmines adnades o decurrents, d’esporada d’un lila fosc i d’espores llises.
És una família molt relacionada amb les de les agaricàcies i de les cortinariàcies Estrofariàcies més destacades Hypholoma Nematoloma fasciculare bolet de pi Pholiota sp foliota Pholiota squarrosa moixernó d’esquames Psilocybe sp teonanacatl