Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
crepidotàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color brunenc o groguenc, i espores llises, sense porus germinal.
Comprèn bolets de mida petita, amb peu central i capell infundibuliforme Tubaria o cama lateral i curta Crepidotus , que creixen sobre fusta morta, humus, molsa, etc
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari
matagent
Matagent
BioImages (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros, de la família de les boletàcies, de 6 a 30 cm de diàmetre, de barret hemisfèric o convex, blanquinós i mat, de tubs grocs i posteriorment vermells i de cama curta, inflada i de color vermell i groc.
Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los
pebràs lleter
Pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
rovelló de cabra
Rovelló de cabra
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, estès o deprimit, de superfície seca i vellosa, i de color encarnat o ataronjat, de cama curta, de làmines denses i de làtex blanc i picant.
Es fa en boscs caducifolis, especialment en bedollars La seva ingestió pot provocar trastorns gastrointestinals
orellana
Orellana
© Biopix
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les tricolomatàcies, de cama curta i lateral, i de capell excèntric, de 5 a 15 cm d’ample, de color bru fosc, en forma de petxina, amb els marges enrotllats i amb les làmines decurrents i blanquinoses.
Creix sobre rabasses i troncs caiguts d’arbres caducifolis És mengívol
moixernó blanc
Moixernó blanc
Christian Schwarz iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color blanc grisenc, pruïnós, de 3 a 10 cm d’amplada, de làmines decurrents, juntes, blanquinoses i finalment rosades, de cama blanquinosa, curta i sovint irregular, i de carn blanca, fràgil i farinosa.
Es fa en boscs i en landes És mengívol
candela geganta
Candela geganta
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gran bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut ample, al principi de color de crema, després més torrat, de 25 a 30 cm de diàmetre, amb el marge pentinat, cama robusta i curta i carn blanca, amb una olor lleu de fruita comestible.
Viu a les pastures de muntanya
pebràs
Pebràs
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de capell voluminós, de la família de les russulàcies, de 6 a 20 cm d’ample, en forma d’embut, blanc, generalment amb terra adherida; de làmines blanques i lleugerament decurrents; de cama blanca, curta i gruixuda, i de carn dura, friable, amb olor forta i fàcil de cucar-se.
És comú en boscs És comestible, però mediocre