Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l…
caloplacals
Micologia
Ordre de discolíquens caracteritzats per les espores, gairebé sempre polariloculars, i els conidiòfors, endobasidiats.
Comprèn dues sèries de famílies, una amb espores hialines caloplacàcies i telosquistàcies i l’altra amb espores fuliginoses buelliàcies i fisciàcies
coprí
Micologia
Gènere de fongs, de la família de les coprinàcies, d’espores negres amb porus germinatiu terminal i barret generalment cònic o ogival, tardanament obert com un paraigua girat.
N'és característica la maduració progressiva de les espores, acompanyada per l’autòlisi de les làmines, que es converteixen, així, en un suc negre Viuen sobre excrements o en llocs molt adobats
uredinals
Micologia
Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).
El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la germinació de les…
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
periteci
Micologia
Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.
Ordinàriament els peritecis presenten apicalment un ostíol, a través del qual surten les espores, i normalment són més o menys enfonsats dins el tallus
olpidiàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les quitridials formada per individus que són paràsits endocel·lulars.
Produeixen a l’interior de l’hoste un zoosporangi, que dóna lloc a zoòspores amb un flagel a la part posterior El zigot pot produir també espores perdurants
pet de llop
Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
asterosporals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets que comprèn fongs amb carpòfors dotats de peu i làmines, com les agaricals.
Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus