Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
pinetell de calceta
© Biopix
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 4 a 12 cm d’alçada, de capell convex i sovint amb un mamelló.
És de color de xocolata o bru rubiginós, recobert d’una viscositat violàcia, amb el marge orlat de restes del vel parcial, i amb l’himeni d’un groc clar, i de cama ferma, groguenca o blanquinosa, embrunida a la base, amb un anell ample, membranós, sovint violaci, que embeina inferiorment i fragmentàriament la cama Creix en pinedes i és mengívol
peu de rata
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…
pebreta
Micologia
Bolet petit, de la família de les boletàcies, de 2 a 6 cm d’alt, bru ocraci o bru groguenc, de barret convex i de cama ferma.
Abunda en boscs de coníferes, sobre terreny calcari Per una olor i un gust fort de pebre característics, no és comestible
mocosa perfumada
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret gris brunenc i viscós, de làmines separades i decurrents, i de cama ferma i blanquinosa.
Fa una olor agradable, com d’ametlles amargues Creix en boscs de coníferes i és comestible
sureny fosc
© František Šaržík
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 6 a 18 cm d’alt, de capell hemisfèric o convex, finament vellutat, de color de sèpia brunenc, amb tubs groguencs; de cama robusta, inflada inferiorment, bruna, i de carn ferma, blanca, d’olor i tast agradables.
És una espècie del S d’Europa, que es troba en boscs caducifolis i en brolles És comestible i excellent
terrandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
camperol
© Ron Pastorino
Micologia
Bolet de barret blanc, de la família de les agaricàcies, finament sedós, de primer convex, després estès, de 7 a 15 cm de diàmetre, amb làmines de color de rosa viu, que es tornen negroses, peu curt, una mica inflat, amb anell estret, membranós i fràgil, i carn blanca i ferma, d’aroma suau.
Viu entre l’herba, en prats i camps més o menys adobats amb excrements d’herbívors, en llocs no gaire secs Comestible, de gran qualitat, reputat superior al xampinyó, que és una espécie molt afí