Resultats de la cerca

La majoria dels fongs són pluricellulars, però els més primitius són unicellulars La reproducció és per mitjà d’espores, unes d’asexuals i unes altres de sexuals L’aparell esporífer dels macromicets constitueix l’anomenat bolet Els fongs comprenen tres grans classes la dels ficomicets , la dels ascomicets i la dels basidiomicets El grup dels mixomicets és inclòs de vegades dins els fongs i de vegades dins els protozous

Cal incloure'n la majoria en els ascomicets N'hi ha molts que tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits Hom divideix el grup en els ordres de les esferopsidals , de les melanconials i de les monilials

L’estudi clàssic dels fongs arrenca dels treballs de Jacob Christian Schaeffer 1718-90 i de Pierre Bulliard 1752-93 Joseph Henry Léveillé 1796-1870 n'aprofundí l’estudi anatòmic i Elias Magnus Fries 1794-1878 en posà les bases de la taxonomia moderna Epicrisis systematica mycologici , 1836-38 La introducció dels nous criteris basats en els caràcters microscòpics deu molt a Narcisse Patouillard 1854-1926 i a Lucien Quélet 1832-99, que estudiaren els basidiomicets, a Émile Boudier 1828-1920, que es dedicà als ascomicets, i a Louis René Tulasne 1815-85, que estudià els fongs…

Inclou tots els anomenats fongs veritables o fongs superiors

Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’…

Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus

Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…

Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia antracnosi, oídium, etc Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets

Comprèn dues famílies, la de les septobasidiàcies , amb fongs paràsits o simbionts d’insectes, i la de les auriculariàcies

Comprèn fongs en bona part coriacis o suberosos, lignícoles o terrícoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent Agrupa diverses famílies, les principals de les quals són les cantarellàcies, les clavariàcies, les hidnàcies, les poliporàcies i les teleforàcies