Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
peu de rata
Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc…
crucíbul
Micologia
Petits fongs, de l’ordre de les gasterals, de forma cilíndrica o troncocònica, tapats primer per un opercle, que cau aviat i deixa veure a l’interior un cert nombre de peridíols units a la paret per un funicle.
El Crucibulum laeve niuet groc és molt freqüent sobre fusta i altres materials en descomposició
pinetell de calceta
Pinetell de calceta
© Biopix
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 4 a 12 cm d’alçada, de capell convex i sovint amb un mamelló.
És de color de xocolata o bru rubiginós, recobert d’una viscositat violàcia, amb el marge orlat de restes del vel parcial, i amb l’himeni d’un groc clar, i de cama ferma, groguenca o blanquinosa, embrunida a la base, amb un anell ample, membranós, sovint violaci, que embeina inferiorment i fragmentàriament la cama Creix en pinedes i és mengívol
clavariàcies
Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu…
verderol
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell més o menys aplanat, de 4 a 10 cm d’ample, de color groc brunenc o groc d’oliva, fibril·lat, amb làmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama més aviat curta, d’un groc més pàl·lid que el del capell.
Es fa quasi exclusivament en pinedes, especialment sobre terreny silici És molt saborós
cualbra
Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra pudent R…
llengua de bou
Llengua de bou
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les hidnàcies, de barret groc o ocraci amb l’himeni disposat en agulles.
És comestible, bé que una mica amargant
xantòria
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre de les caloplacals, de tal·lus crustaci, de color groc o ataronjat i amb apotecis lecanorins.
Són líquens nitròfils i es fan en escorces d’arbre, en roques i en teulades
usnea
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les usneàcies, de tal·lus molt ramificat, penjant i de color gris o groc clar.
Creixen sobre arbres i roques, en llocs humits, sobretot a muntanya Amb el nom de barba de caputxí, són emprades en medicina, puix que contenen un antibiòtic, l’àcid úsnic
orella d’ase
orella d’ase
MK - fotky (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 8 cm d’alt, en forma d’orella i de color groc ocraci.
Es fa sobretot en boscs caducifolis