Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
múrgola
Múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
crepidotàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color brunenc o groguenc, i espores llises, sense porus germinal.
Comprèn bolets de mida petita, amb peu central i capell infundibuliforme Tubaria o cama lateral i curta Crepidotus , que creixen sobre fusta morta, humus, molsa, etc
cresta de gall
Micologia
Bolet, de l’ordre de les tremel·lals, de 3 a 12 cm d’alçària, de carn gruixuda, gelatinosa, elàstica, de color de taronja i translúcida.
Té forma d’embut irregular, obert lateralment fins al peu, que és blanquinós Es fa en els boscs de coníferes de muntanya, sobre l’humus, la molsa, etc És comestible, fins i tot cru
bolet de femer
Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
conocibe
Micologia
Gènere de petits bolets, de la família de les bolbiciàcies, de peu llarg i gràcil, barret cònic i espores de color groc viu, que viuen sobre humus (C. tenera) i sobre buina (C. coprophila).