Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en alzinars i…
oomicetals
Micologia
Ordre de fongs de la classe dels ficomicets que presenten el miceli sifonal i zoòspores amb un flagel llis i l’altre plomós.
Tenen reproducció sexual i asexual Hi ha espècies aquàtiques i terrestres Algunes són paràsits dels peixos i de les fanerògames
cora
Micologia
Gènere de líquens, del grup dels basidiolíquens, de tal·lus foliaci, formats per lòbuls orbiculars, zonats, entapissats a la cara inferior per l’himeni, llis.
Viuen a les regions plujoses intertropicals
afil·loforats
Micologia
Grup de fongs basidiomicets amb himeni descobert, llis o amb plecs, porus o agulletes, que va creixent i madurant indefinidament ensems amb el cos fructífer.
Comprèn fongs en bona part coriacis o suberosos, lignícoles o terrícoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent Agrupa diverses famílies, les principals de les quals són les cantarellàcies, les clavariàcies, les hidnàcies, les poliporàcies i les teleforàcies
esteri
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les teleforàcies, lignícoles, coriacis, en forma de crosta més o menys adherida al substrat, d’himeni llis i d’esporada blanca.
L’espècie més comuna als Països Catalans és Shirsutum , de superfície superior tomentosa i d’un gris groguenc
clavariàcies
Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu de rata bord