Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
heteròmer | heteròmera
Micologia
Dit dels líquens el tal·lus dels quals presenta capes diferenciades (còrtex, capa gonidial i medul·la).
hipoteci
Micologia
En els líquens, capa d’hifes procedents de la medul·la i que forma la base sobre la qual s’erigeix l’himeni dels apotecis.
La part perifèrica forma la vora del disc o parateci
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong…
aracnoide
Micologia
Dit dels falsos teixits constituïts per hifes entrecreuades laxament, com els que formen la medul·la de molts líquens o la carn d’alguns bolets de soca.