Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
clavariàcies
Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu…
periteci
Micologia
Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.
Ordinàriament els peritecis presenten apicalment un ostíol, a través del qual surten les espores, i normalment són més o menys enfonsats dins el tallus
ciclocàrpides
Micologia
Gran grup de líquens amb apotecis típics, arrodonits i oberts o discoidals.
Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens
camperol
Camperol
© Ron Pastorino
Micologia
Bolet de barret blanc, de la família de les agaricàcies, finament sedós, de primer convex, després estès, de 7 a 15 cm de diàmetre, amb làmines de color de rosa viu, que es tornen negroses, peu curt, una mica inflat, amb anell estret, membranós i fràgil, i carn blanca i ferma, d’aroma suau.
Viu entre l’herba, en prats i camps més o menys adobats amb excrements d’herbívors, en llocs no gaire secs Comestible, de gran qualitat, reputat superior al xampinyó, que és una espécie molt afí
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines
pota de cavall
Micologia
Bolet de la família de les esclerodermatàcies, de carpòfor de 3 a 7 cm d’ample, atenuat en una mena de peduncle.
El peridi és granellut i de color bru ocraci, sovint amb tonalitats vermelloses La gleva és primerament blanca i finalment d’un negre purpuri, amb vetes blanques, i fa una forta olor metàllica Es troba en hàbitats diversos, sobre sòls més o menys sorrencs No és comestible
llora
Llora blanca
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla.
Les llores són pròpies de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada o palometa R heterophylla , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R virescens
disjuntor
Micologia
Element dels fongs que separa les espores quan aquestes formen cadenes moniliformes, alhora que les uneix d’una forma més o menys efímera.
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
inocibe
inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós