Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
moixernó
Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
cassoleta venosa
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu curt i gruixut, primer globulosa i dreprés oberta i lobulada, de 3 a 12 cm de diàmetre, amb la superfície interior replegada venosa, de color bru castany, i a l’exterior, grisenca.
Creix als boscs a la primavera
moraga
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de barret d’un bru negrós, fes en lòbuls, i de cama llisa blanquinosa.
Es fa, durant la primavera, sobre terrenys calcaris o arenosos És comestible
arigany
Arigany
Micologia
Bolet, de l’ordre de les perzizals, del grup de les múrgoles de peu gairebé tan gruixut com el capell, que és cònic, bru, amb costelles més fosques, orientades de dalt a baix.
Bolet de primavera, comestible, hom el considera la millor de les múrgoles
cassoleta vermella
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa pedunculada, de 2 a 6 cm de diàmetre, notable pel color vermell escarlata de la superfície interna.
Per fora és blanquinós Viu sobre branques mortes, en llocs molt humits, especialment a la primavera
múrgola
Múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
bolet de noguer
bolet de noguer
Beloradew (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gran bolet de soca, de la família de les poliporàcies, de barret reniforme o circular, groguenc i cobert d’esquames marrons, amb tubs grossos, irregulars, decurrents sobre el peu, que és excèntric i negrós a la base.
A la primavera apareix en flotes sobre freixes i altres planifolis, els quals parasita Quan és tendre és comestible, però poc apreciat
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor