Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pota de cavall
Micologia
Bolet de la família de les esclerodermatàcies, de carpòfor de 3 a 7 cm d’ample, atenuat en una mena de peduncle.
El peridi és granellut i de color bru ocraci, sovint amb tonalitats vermelloses La gleva és primerament blanca i finalment d’un negre purpuri, amb vetes blanques, i fa una forta olor metàllica Es troba en hàbitats diversos, sobre sòls més o menys sorrencs No és comestible
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
rubiol de bosc
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret blanc o groguenc, primerament glandiforme i després estès, amb làmines madures de color bru fosc, i de cama esvelta, amb anell, inflada a la base.
Es fa en boscs caducifolis És mengívol
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans
pinetell
Pinetells
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm de diàmetre, primerament convex i finalment aplanat i deprimit al centre, amb el marge enrotllat, de color vermell ataronjat, amb llistes concèntriques; de làmines adnades i de làtex ataronjat.
Es fa en pinedes De gust exquisit, és molt consumit als Països Catalans És anomenat també rovelló
bolet de pi
Bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
rovelló
Rovellons
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 15 cm d’ample, primerament convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós, amb taques verdoses, de làmines decurrents i de làtex de color vermell vinós o vermell violaci.
Es fa en pinedes És un dels bolets més apreciats i més consumits als Països Catalans
crosta de soca
Crosta de soca
jasana (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet coriaci, de la família de les poliporàcies, format per barrets de 2 a 4 cm de diàmetre, nombrosos, aplanats, soldats entre ells o superposats, negrosos i pubescents per sobre, i amb poms primerament blancs i després cendrosos, que viu sobre troncs en descomposició.
paloma blanca
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de barret blanc o una mica bru o falb al mig, lleugerament fibrós i esquamós, primerament ovoide i posteriorment aplanat i mamil·liforme, amb làmines blanques, i de cama blanca, amb anell i gruixuda a la base.
Creix en prats i llocs herbosos És comestible
apagallums
Apagallums
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet gros, de la família de les agaricàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de color grisenc o bru, de barret primerament ovoide i després estès i amb un mamelló al mig, guarnit d’esquames esfilagarsades, i de cama llarga, amb faixes fosques en ziga-zaga, i engruixida a la base, proveïda d’un anell fàcilment mòbil.
Es fa sobretot en boscs, sobre sòls flonjos i àcids Els exemplars joves són de gust excellent