Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pimpinella rosada
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 2 a 10 cm d’alt, vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades, gruixudes i espaiades, i de cama llarga i fibrosa.
És comuna en boscs i altres hàbitats, especialment sobre sòls àcids És mengívola, però a causa de la seva petitesa gairebé no és consumida
bolet de rosada

bolet de rosada
Eva Skific (Evica) (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, semblant al fredolic, però amb làmines blanques que es taquen de groc citrí i amb la base del peu que sol prendre una coloració grisa blavissa.
Viu en boscs d’alzines i roures i és comestible, però poc apreciat
llora de cama rosada

Llora de cama rosada
Gerhard Koller (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de capell de 9 a 15 cm d’ample i de color verd, bru olivaci o vermell brunenc, de làmines gruixudes, espaiades i de color crema o groguenc i de cama gruixuda, rosada o blanquinosa.
És mengívol i es cria en fagedes i altres boscs
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d’alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta…
llora

Llora blanca
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla.
Les llores són pròpies de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada o palometa R heterophylla , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R virescens
marieta

Marieta
California Academy of Sciences (cc-by-nc-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 4 a 10 cm d’alt, de barret d’un vermell escarlata i de cama rosada.
Es fa en pinedes
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
albereny

Albereny
vesna maric (kalipso) (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet del grup dels mollerics, de la família de les agaricàcies, de capell hemisfèric, bru, de porus petits i blancs, de peu llarg, cobert de rengles d’esquames fosques i carn tova, blanca, rosada en contacte amb l’aire, comestible.
Es fa als bedollars, alberedes, etc
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…