Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
peu de rata
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…
pebrada
Fliedermaier (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 6 a 18 cm d’alt, de capell hemisfèric o convex, de color bru clar, d’un ocre grisós o d’un bru d’oliva; de porus grocs, que blavegen amb el tocament, i de cama robusta, ventruda, reticulada, de color vermell, menys la part alta, que és groga.
Creix en pinedes És molt amarg i no és, doncs, comestible
terrandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
rovelló
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 15 cm d’ample, primerament convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós, amb taques verdoses, de làmines decurrents i de làtex de color vermell vinós o vermell violaci.
Es fa en pinedes És un dels bolets més apreciats i més consumits als Països Catalans
gamarús
T.Voekler (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de carpòfor compost amb els barrets flabel·lats i imbricats, amples de 10 a 30 cm, de color bru, amb porus petits i de carn blana.
Creix sobre soques o rabasses d’arbres caducifolis
llora
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla.
Les llores són pròpies de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada o palometa R heterophylla , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R virescens
xiitake
Rob Hille (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de soca, de la família de les tricolomatàcies, de carn consistent i gust fort, que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina, i que és molt apreciat en la cuina d’aquests països.
esteperol
Davide Puddu (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, que forma micorrizes amb les estepes (Cistus), de barret convex, amb porus grocs i carn que vira, al tall, cap al vermell blavós.
cabra
James Baker (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, amb aspecte de rovelló, de barret viscós, d’un groc pàl·lid amb zones concèntriques de color de taronja, de 5 a 15 cm de diàmetre, i llet blanca i molt picant, que fa que no sigui comestible.
candela geganta
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gran bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret en forma d’embut ample, al principi de color de crema, després més torrat, de 25 a 30 cm de diàmetre, amb el marge pentinat, cama robusta i curta i carn blanca, amb una olor lleu de fruita comestible.
Viu a les pastures de muntanya