Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
quitridials
Micologia
Ordre de ficomicets integrat per fongs unicel·lulars o de miceli reduït, sovint amb una membrana de quitina.
El tipus de reproducció més freqüent és la asexual, mitjançant zoòspores També presenten diversos tipus de reproducció sexual Habiten en medis aquàtics i són paràsits o sapròfits
agaricals
Micologia
Ordre de fongs basidiomicets proveïts d’homobasidis i d’himeni situat sobre làmines implantades a la cara inferior d’un capell generalment portat per un peu.
Els esporocarps neixen embolcallats amb un vel general membranós que després s’esmicola o desapareix Comprèn bolets carnosos, gairebé tots sapròfits, i molts d’ells micorrícics d’espècies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espècies comestibles i tòxiques
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca …
ficomicets
Micologia
Classe de fongs de tal·lus unicel·lular o format per un miceli filamentós sense septes.
És un grup primitiu i heterogeni, possiblement originat a partir de flagellats heterotròfics Habiten en el medi aquàtic o en el sòl humit, com a sapròfits o com a paràsits, però en els grups més evolucionats tenen tendència a adaptar-se al medi aeri Típicament produeixen cèllules mòbils, amb un flagel o dos les quals poden ésser zoòspores o zoogàmetes En els grups més primitius, la reproducció sexual és per isogàmia, però en els grups més complexos hi ha gametangiogàmia amb producció de zoòspores en les oomicetals, i gametangiogàmia amb producció de zigòspores en les zigomicetals…
fongs
Bolets
© Xevi Varela
Micologia
Regne integrat per organismes eucariòtics heteròtrofs (sapròfits o paràsits).
La majoria dels fongs són pluricellulars, però els més primitius són unicellulars La reproducció és per mitjà d’espores, unes d’asexuals i unes altres de sexuals L’aparell esporífer dels macromicets constitueix l’anomenat bolet Els fongs comprenen tres grans classes la dels ficomicets , la dels ascomicets i la dels basidiomicets El grup dels mixomicets és inclòs de vegades dins els fongs i de vegades dins els protozous
rizoide
Micologia
En els fongs sapròfits, hifa especialitzada en l’absorció o en la fixació.
oomicètides
Micologia
Subclasse de ficomicets integrada per fongs paràsits o sapròfits, de miceli ben desenvolupat i de parets cel·lulars cel·lulòsiques.
La reproducció asexual és per zoòspores o per conidis La reproducció sexual és per oogàmia, amb formació d’oòspores Comprèn dos ordres principals el de les saprolegnials i el de les peronosporals
entomoftorals
Micologia
Ordre de la classe dels zigomicets constituït per fongs paràsits d’insectes o, més rarament, de plantes o sapròfits.
quitridiomicets
Micologia
Grup de fongs inferiors, generalment aquàtics, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, sapròfits o paràsits, generalment microscòpics i força primitius, possible base de l’evolució dels fongs veritables.