Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bolet de soca
![](/sites/default/files/media/FOTO/5313323116_d4b3b88eb0_b.jpg)
bolet de soca
© Xevi Varela
Micologia
Nom aplicat genèricament a un bon nombre de basidiomicets, generalment de carn suberitzada o coriàcia i en molts casos mancats de peu, que creixen sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
crosta de soca
![](/sites/default/files/media/FOTO3/crosta_de_soca.jpg)
Crosta de soca
jasana (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet coriaci, de la família de les poliporàcies, format per barrets de 2 a 4 cm de diàmetre, nombrosos, aplanats, soldats entre ells o superposats, negrosos i pubescents per sobre, i amb poms primerament blancs i després cendrosos, que viu sobre troncs en descomposició.
bolet de soca zonat
![](/sites/default/files/media/FOTO2/bolet_de_soca_zonat.jpg)
Bolet de soca zonat
© 2001 California Academy of Sciences
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de barret pla, sense peu, més o menys semicircular (de 3 a 6 cm de diàmetre), vellutat, amb anells concèntrics de colors gris, bru, blavós, etc., de carn prima i coriàcia i porus blancs.
És un dels bolets de soca més comuns, sobre soques i branques mortes de planifolis, on sol formar grans conjunts imbricats
bolet de soca blanc
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Trametes.jpg)
bolet de soca blanc
Malcolm Storey (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret semicircular o reniforme, de la família de les poliporàcies, de 8 a 15 cm de diàmetre, més gruixut al centre, blanc, grisenc o verdós, vellutat, amb porus blancs, allargats en sentit radial, i de carn suberosa i resistent, blanca.
Viu en grups sobre soques de planifolis
poliporàcies
Micologia
Família del grup dels afil·loforats integrada per fongs de carpòfors carnosos o coriacis, generalment en forma de mènsula, amb l’himeni disposat en tubs i amb espores blanques.
Solen ésser lignícoles Poliporàcies més destacades Coriolus versicolor bolet de soca zonat Fistulina hepatica fetge de vaca Fomes fomentarius bolet d'esca Ganoderma lucidum pipa , paella Griphola gigantea gamarús , pa de moro Leptoporus adustus crosta de soca Polyporus frondosus gírgola de castanyer Polyporus leucomelas mariner Polyporus officinalis agàric blanc P Caloporus pes-caprae sabatera P Oxiporus populinus bolet de poll P Melanopus squamosus bolet de noguer P Melanopus tunetanus socarell Trametes gibbosa bolet de soca blanc
amanitàcies
![](/sites/default/files/media/FOTO3/amanitacies_bolet.jpg)
Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela, pimpinella…
flota
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_2785458434_703ee5be5c_b.jpg)
Flota de bolets
© Xevi Varela
Micologia
Grup dens de bolets normalment originats pel mateix miceli i que es fan a la soca dels arbres o sobre rabasses mortes.
aracnoide
Micologia
Dit dels falsos teixits constituïts per hifes entrecreuades laxament, com els que formen la medul·la de molts líquens o la carn d’alguns bolets de soca.
bolet
![](/sites/default/files/media/FOTO/85251.jpg)
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos,…
xiitake
![](/sites/default/files/media/FOTO3/xiitake_bolet.jpg)
Xiitakes
Rob Hille (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de soca, de la família de les tricolomatàcies, de carn consistent i gust fort, que es cultiva sobretot al Japó i a la Xina, i que és molt apreciat en la cuina d’aquests països.