Resultats de la cerca

Ha constituït el reflex més notable de la vida intellectual espanyola del s XX, i hi collaboren importants personalitats del país i estrangeres La publicació ha estat continuada 1963 pel seu fill José Ortega Spottorno

Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació

Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intellectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents lingüística, semiòtica, psicològica i marxista, s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intellectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics El seu parallelisme intencional amb el moment surrealista fou evident Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu llenguatge El…

Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols, JMBatista i…

Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, JEstelrich,…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…