Resultats de la cerca

Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i disposà d’una molt notable llista de collaboradors Sardà, Roure, Guimerà, Oller, Bofarull, Pons i Gallarza i Matheu, entre molts altres Deixà de publicar-se per l’octubre del 1884

N'aparegueren vuit números Era dirigida per un equip JVFoix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor Publicà poesia —en català, castellà, francès i anglès—, crítica i teoria literària i dibuixos Hi collaboraren Carner, García Lorca, Spender, Supervielle, Riquer, Salinas, JMCapdevila, etc Pel bon gust, la presentació i els temes reflecteix un moment de maduresa del Noucentisme, amb empelts de l’avantguarda

En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí…

Fou fundada a París el 1890 per Alfred Vallette per a impulsar l’escola simbolista, bé que sempre estigué oberta a d’altres corrents i escriptors, com ara els que crearen la revista Nouvelle Revue Française Antològica, crítica i informativa, acomplí un paper important en la cultura europea, augmentat amb la creació 1894 i l’activitat de la casa editorial homònima De periodicitat mensual o bimensual, fou publicada ininterrompudament llevat del període 1940-46, que fou prohibida fins el 1965, que desaparegué

Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques

Bilingüe i d’aparició irregular, en els darrers temps intensificà les collaboracions en català Animada per Bonaventura Selva i Armand Quintana, defensà les tendències de Dau al Set, tot reproduint obres de Ponç, Tàpies i Tharrats i poemes de Joan Brossa També publicà articles de Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Cirici i Pellicer i altres

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

Especialment literària, es mostrà també partidària d’un regionalisme moderat Hi collaboraren, entre altres, ARubió i Lluch, JYxart, Jacint Verdaguer, etc Deixà de publicar-se el 10 d’abril de 1892

Pretesament literària, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí Se’n publicaren set números, de manera irregular, entre el 7 de juny i el 13 de setembre de 1891

Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors