Resultats de la cerca

Oferia la informació dels frontons de Barcelona i mantingué corresponsalies a Madrid, Bilbao i Reus De caràcter satíric, tenia periodicitat setmanal i es publicava els dijous, però tingué una vida efímera

Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc El seu redactor en cap fou J Morera i Borés Sortí fins al 18 de febrer de 1898 i fou substituït per La Nació Catalana 15 de març de 1898 - 15 d’abril de 1902

Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació

Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques

En foren impulsors Paco Torredemer i Eugeni Geni Baturone Dedicada inicialment a la competició catalana, hi collaborava la Penya Motorista 10 × Hora i estigué dirigida per Eduardo Monsalve 1966-67, Mario Chavalera 1967-74 i Jordi A Viñals 1974-76 El 1976 anunciava el cessament de la publicació i el naixement d’una nova capçalera dedicada a l’automobilisme esportiu i als conductors, que dugué per títol Vida del automóvil o Automóvil , que pervisqué fins al novembre del 1980 i sempre mantingué el logotip de l’antiga revista Fórmula Fou una de les millors publicacions d’…

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…

Continuadora de La Nostra Revista  1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista  1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció d’informació ‘Noticiari General de l’interior’, ‘El Pla de la…

Inicià la seva trajectòria amb el títol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , que mantingué fins el 1938, com a continuador de les revistes Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes i L’Excursionista , òrgans de les entitats que, fusionades, originaren el CEC Al llarg dels anys fou publicat amb diferents títols Entre el 1924 i el 1930 es titulà Butlletí Excursionista de Catalunya El 1947 el CEC publicà uns annals que recollien l’activitat realitzada entre el 1939 i el 1945 aplegada sota el títol de Montaña El 1948 veié la llum el Boletín de la Sección de Montaña y CADE…

Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…