Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d'Eudald Canivell, Ramon E. Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis, que fou substituït aviat per l'editor de la revista Carles Sampons. Francesc Matheu, amb l'impressor Josep Thomàs, l'adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l'Exposició del 1888 li valgueren la medalla d'or del certamen— i aconseguí la col·laboració dels principals artistes i escriptors del moment.
En una segona època (1903-17) aparegué com a setmanari amb el nom d'Ilustració Catalana, amb la col·laboració de Josep Alemany, antic director de La Ilustració Llevantina. Es convertí en una de les principals publicacions catalanes —hi col·laboraren Joan Maragall, Narcís Oller, Joaquim Ruyra, Josep Carner, Josep M. Folch i Torres, Magí Morera i Galícia—, mantingué l'esperit tradicional i de Renaixença —amb conflictiva obstinació pel que fa a l'ortografia—, es féu ressò de moltes iniciatives culturals i del catalanisme polític i publicà el suplement Feminal.
L'encariment del paper produït per la guerra de 1914-18 condicionà la substitució de la revista il·lustrada per la més modesta Catalana.