Resultats de la cerca

En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich…

Fou l’òrgan oficial de l’Sportsmen Club de Barcelona i informava de les activitats de les diverses seccions del club patinatge, tir al blanc, esgrima, bitlles, escacs, ciclisme, columbicultura i fotografia Sembla que tingué una vida efímera

Començà a publicar-se l’1 de gener de 1871 sota la direcció de Sardà i Salvany, i desaparegué pel juny del 1928 Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós

Primera publicació íntegrament en català de Manresa, fou dirigida per Josep Martrus i incloïa treballs literaris i històrics sobre Manresa i la seva comarca Deixà de publicar-se el 15 de novembre de 1882

Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els…

Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i disposà d’una molt notable llista de collaboradors Sardà, Roure, Guimerà, Oller, Bofarull, Pons i Gallarza i Matheu, entre molts altres Deixà de publicar-se per l’octubre del 1884

Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc Formen part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han collaborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres-Picó

Especialment literària, es mostrà també partidària d’un regionalisme moderat Hi collaboraren, entre altres, ARubió i Lluch, JYxart, Jacint Verdaguer, etc Deixà de publicar-se el 10 d’abril de 1892

Editada per BBaixarias, fou dirigida per Pompeu Crehuet De contingut literari, amb voluntat d’eclecticisme, reuní collaboradors destacats, com JMLopez-Picó, JLleonart, JBofill i Mates, Prudenci Bertrana, Agustí Calvet, Pompeu Gener, Narcís Oller, Mde Montoliu i Rafael Marquina No aconseguí de mantenir-se i desaparegué el mateix 1909

Fundada i dirigida per Salvador Bové, hi collaboraren especialment Joan Avinyó i Joan Maura i Gelabert Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l’escolàstica medieval promogut per l’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l’obra de Ramon Llull