Resultats de la cerca

D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències Hi collaboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M López i Picó, Lluís Nicolau d’Olwer i Octavi Saltor

Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages

Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” 1884, cinc números i “Lluch” 1908-10, vint-i-cinc números Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta Amb la guerra civil de 1936-39 i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la…

Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats Publicà poc més de vint números

En fou director i propietari A Pérez Ramírez Destinada a les apostes, oferia el programa, els resultats i les cròniques de les curses, i nocions sobre el tractament dels animals De periodicitat setmanal, se’n publicaren almenys vint-i-sis números

Informava de l’actualitat de la boxa a Barcelona, arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i publicava articles de tècnica boxística, d’autors com Ramon Larruy De periodicitat setmanal, sortia els dimarts Se’n publicaren com a mínim vint números

Fundada el 1956, fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català Publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves 1960 Hi collaboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i MCrusafont i Peiró Deixà de publicar-se el 1965

Pretenia ser una tribuna oberta a l’opinió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona Dirigida per Pere Bosch, tingué Pere Riaño com a redactor en cap El fotògraf Antoni Campañà hi exercí de director periodístic De periodicitat mensual, tenia cinquanta-quatre pàgines Se’n publicaren com a mínim vint-i-un números

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Fou un periòdic d’unes vint-i-quatre pàgines dedicat a la informació esportiva en general tot i que la seva temàtica principal era el futbol Juan Deportista , pseudònim del metge madrileny Alberto Martín Fernández, en fou el director Tenia una periodicitat bisetmanal El 16 de juliol anuncià una suspensió temporal Es reprengué el 10 de setembre del mateix any com a setmanari i es publicà almenys fins el 15 d’octubre de 1923