Resultats de la cerca

Cursà els estudis de medicina a Barcelona i els acabà l’any 1923 Es doctorà el 1931 Fou cap clínic de l’Institut Mental de la Santa Creu i de l’Institut Frenopàtic de Sant Boi i director de l’Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d’Higiene Mental de Barcelona Del 1950 fins a la jubilació fou catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de Barcelona Fou president del Primer Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana 1970 A Viena estigué al costat de Freud i dels seus collaboradors ha aprofundit la psicoanàlisi amb…

Estudià medicina a València i a Madrid L’any 1932 obtingué la càtedra de medicina legal de Santiago de Compostella, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina 1951 Escriví La angustia vital 1950, El español y su complejo de inferioridad 1953, El descubrimiento de la intimidad 1955, La agonía del psicoanálisis 1945, El libro de la vida sexual 1968, Tratado de psiquiatría 1982, etc, i molts estudis de…

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882/> S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu Precursor de l’electroteràpia, publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació

President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat Catalana d’…

Graduat en medicina a la Ciutat del Cap 1955, es traslladà a Londres on es diplomà en medicina psicològica Del 1962 al 1966 formà una comunitat terapèutica per a esquizofrènics —Pavelló 21— en un hospital del nord-oest de Londres, on no hi havia cap mena de restriccions ni d’imposicions Cooper, a qui hom deu la creació del terme antipsiquiatria , aporta a aquesta una dimensió política i fins i tot revolucionària que transcendeix dels problemes de la malaltia mental i fa una crítica radical de la societat burgesa El 1965, fundà amb RD Laing i A Esterson la…

Hom el considera un dels precursors de la medicina psicosomàtica Publicà Über Aphasie 1927, Der Aufbau des Organismes 1934, Aftereffetcs of Brain Injuries in War 1942 i Language and Language Disturbances 1948

Estudià medicina a París, i el 1952 començà d’exercir la psiquiatria a Algèria, on s’integrà al Front d’Alliberament Nacional FLN i fou collaborador del seu òrgan d’expressió Políticament, veié els camperols com una veritable força revolucionària en psiquiatria considerà el context social com a determinant de les neurosis Escriví, entre altres obres, Peau noire, masques blancs 1952 i Les damnés de la terre 1961

Essent professor agregat de la facultat de medicina d’Estrasburg 1868 se sentí atret pel mètode hipnòtic de Liébeault, amb qui creà l’escola psicològica de Nancy, oposada a l’escola neurofisiològica de París en certes qüestions, entre les quals la teoria sobre la histèria es una de les més importants Escriví De la suggestion et de ses applications à la thérapeutique 1886 i Hypnotisme, suggestion, psychothérapie Études nouvelles 1981

Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà 1972-79 L’any 1977, pel fet d’ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs "Psiquiatria d’ahir, psiquiatria d’avui i psiquiatria de demà" Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa Llenguadoc

Combaté en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola, i posteriorment estudià medicina a la Universitat de Barcelona El 1947, amb altres metges joves, formà el Centro de Estudios Antropológicos y Humanísticos Erasmo, que fou l’embrió de la Societat Luso-Espanyola de Psicoanàlisi, constituïda i reconeguda el 1959 per la International Psychoanalytical Association, i de la qual fou el primer president Posteriorment, aquesta societat es dividí en la Sociedad Portuguesa de Psicoanálisis, amb seu a Lisboa, la Asociación Psicoanalítica de Madrid i la Sociedad Española de…