Resultats de la cerca

Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà 1972-79 L’any 1977, pel fet d’ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs "Psiquiatria d’ahir, psiquiatria d’avui i psiquiatria de demà" Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa Llenguadoc

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882/> S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu Precursor de l’electroteràpia, publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació

Estudià a Barcelona i París Collaborà amb el professor EMira i López Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus 1933-37 Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban-sus-Limanhòla Llenguadoc, que convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics Fou cap de serveis a l’hospital de La Candèlia a Agen Gascunya i cap de serveis de psiquiatria de l’hospital general de Melun…

President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat Catalana d’…

Llicenciat a Pàdua, fou director dels centres psiquiàtrics de Gorizia, Parma i Trieste Fou la figura més representativa de l’Agrupació Psiquiàtrica Democràtica, que propugnà la desaparició de l’internament dels malalts mentals 1974, i el capdavanter de l' antipsiquiatria És autor de L’Istituzione negata 1968, Morire di classe 1969, i Maggioranza deviante 1971

Llicenciat per la Universitat de Valladolid 1909, ingressà al cos mèdic de l’exèrcit Participà en inspeccions de camps de presoners durant la Primera Guerra Mundial, activitat per la qual rebé diverses condecoracions dels governs francès i belga El 1917 fou nomenat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Berlín, on s’interessà per la naixent psiquiatria, disciplina per la qual es decantà definitivament De retorn a Madrid, hi dirigí una clínica psiquiàtrica Primer professor a impartir l’especialitat de psiquiatria a l’Academia de Sanidad Militar 1931, esdevingué seguidor del nazisme i, en…

Cap de servei de psiquaitria de l' Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona , fou autor de treballs sobre la seva especialitat, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l' Institut d'Estudis Catalans el 1961 Tractat de psiquiatria 1981, d’assaigs sobre temes diversos Tòtems actuals, 1960 i de nombrosos articles de divulgació Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs Algunes de les seves cançons,…

Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca

L’any 1928 es traslladà a Barcelona, on acabà el batxillerat, i el 1930 inicià la carrera de medicina Durant la Segona República freqüentà ambients catalanistes i exercí el periodisme al Xut 1930 i La Jornada de Lleida 1931 El 1933 fundà la revista quizenal catalanista Clarí a la seva vila natal Llicenciat el 1936 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou deixeble d’ Emili Mira la influència del qual el decantà envers la psiquiatria Mobilitzat durant la Guerra Civil Espanyola, exercí de metge militar en el bàndol republicà a València i posteriorment a Xixona, on treballà a…

El 1895 es graduà en medicina a Viena i el 1898 publicà el seu primer estudi Gesundheitsbuch für das Schneidergewerbe ‘Llibre de salut per a la professió de sastre’ on remarcava la importància del context social de l’individu per al seu desenvolupament psicològic El seu interès per la medicina psicosomàtica el portà a examinar molts infants afectats d’insuficiències i de defectes orgànics fruit d’aquestes observacions seria l' Studien über die Minderwertigkeit von Organen und ihre seelische Kompensation ‘Estudis sobre la insuficiència d’òrgans i la seva compensació anímica’ 1907 A partir del…