Resultats de la cerca

Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787

Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen

Llicenciat en història 1978 i periodisme 1979 per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballà com a periodista i fotògraf freelance amb reportatges en països africans i asiàtics per a diversos mitjans 1976-82, entre els quals Interviu , Viajar , Paises y gentes , Nuevo Por Favor i collaborà a la premsa diària El Periódico , El Correo Catalán , El País Des dels inicis de Televisió de Catalunya 1982 hi realitzà nombrosos reportatges, i de 1985 a 1988 dirigí el programa Tramuntana , concebut per ell El 1989 s’iniciaren les emissions del programa de documentals sobre el mar Thalassa , …

Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn  dirigida per Carlota Subirós 2003, entre…

S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere ,  Bartomeu ,  Josep  i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…

La compra de l’ Avui per El Punt va ser ben rebuda pels sectors que defensen un gran grup de comunicació en català © Núria Farrús La crisi econòmica va sacsejar a bastament els mitjans de comunicació durant l'any 2009 tant els mitjans públics com els privats tant els escrits com els audiovisuals La davallada dels ingressos publicitaris va suposar el tancament d'alguns mitjans, a Catalunya i arreu, i nombrosos expedients de regulació d'ocupació impulsats per algunes de les principals capçaleres de la premsa mundial Igualment, algunes administracions es van veure obligades a reduir les…

La demografia, els nous comportaments i expectatives de les audiències i els desenvolupaments tecnològics van accelerar durant el 2016 la reinvenció de la indústria de la comunicació a escala global La personalització i la contextualització dels productes comunicatius, la fragmentació dels continguts i una transformació en els processos de creació amb l’emergència de nous actors són tendències que sustenten la imparable digitalització i renovació de la indústria de la comunicació arreu del món El ple de desembre de l’Ajuntament de Barcelona va decidir la internalització de 177 treballadors de…