Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
insecticida
Fitopatologia
Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius dels conreus, els locals habitats i els boscs.
Segons la procedència, els insecticides poden ésser d’origen vegetal com la nicotina del tabac i les piretrines, mineral com l’arsenat de calci, l’arsenat de plom i l’arsenat de sodi i de síntesi Aquests darrers són els més nombrosos i els més emprats, i hom els pot repartir en cinc grups els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats Hom diferencia quatre tipus d’acció dels insecticides per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació Un dels problemes que comporta l’ús dels insecticides és la persistència dels productes o de llurs…
damping off
Fitopatologia
Malaltia que produeix la caiguda de les plàntules de planter per mort dels teixits de tija i arrel prop de la línia de terra.
Hom atribueix la causa de la malaltia a fongs dels gèneres Pythium, Phytophthora, Rhizoctonia, Fusarium, Botrytis i Thielaviopsis
brotada d’hivern
Fitopatologia
Brotada patològica deguda principalment a un desequilibri nutritiu, que s’esdevé poc després d’haver entrat la planta en període de repòs vegetatiu.
Comporta la mort dels brots i de retruc, a vegades, de la planta per efecte dels freds de l’hivern
boixar-se
Fitopatologia
Marcir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc, a causa de la deterioració del sistema radical.
Deterioració provoquada, principalment, per l’atac de fongs paràsits, però també, en altres casos, per insectes, àcars, talps, etc, malura que s’hi manifesta externament pel descoloriment de les fulles i pot provocar fins i tot la mort de la planta Boixar-se el blat, els alls, els cigrons, les pereres
grafiosi
Fitopatologia
Greu malura de l’om, anomenada també mal holandès de l’om, propagada per escolítids i causada pel fong Ceratocystis ulmi, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, l’assecament posterior de les branques i la mort.