Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Agrupació de Pescadors Esportius de Vic

Agrupació de Pescadors Esportius de Vic Competició als Rocs d'en Català, 1921
Arxiu Agrupació de Pescadors Esportius de Vic
Pesca esportiva
Associació de pescadors de Vic.
Fundada l’any 1891 sota el nom Reunió d’Aucellistes i Pescadors de la ciutat de Vich, és un dels clubs de pesca més antics de Catalunya Posteriorment s’anomenà Unión de Pescadores de Caña i més endavant Fomento de Pesca de Vic El 1928 prengué el nom actual sota la presidència de Jaume Casals Organitzà la Reunió Internacional de Pesca de la Truita al Segre al pas per Martinet de Cerdanya 1956-2005, i el 1959, el Concurs de Pesca Nacional Competeix en les especialitats d’aigua dolça salmònids i ciprínids i de mar-costa En l’especialitat de mar-costa, representat per l’equip Kali, fou campió d’…
Agrupació de Pescadors de Canya de Sant Vicenç de Castellet
Pesca esportiva
Associació de pescadors de Sant Vicenç de Castellet.
Fundada l’any 1930, el seu primer president fou Jaume Planas Organitzà el Campionat de Catalunya i d’Espanya en les categories sènior, júnior i infantil Alguns dels esportistes més destacats són Raül Largo i Pérez, campió d’Espanya juvenil de ciprínids 1992 i de Catalunya 1993, 1994 Sergi Santamaria i Jornet, campió de Catalunya juvenil 1995, i Francisco Javier Jiménez, campió d’Espanya 1996, que també participà en el Campionat del Món 1996
Jaume Roma Ferrer
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Amb l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic, guanyà el Campionat d’Espanya de clubs d’aigua dolça 2004
Antoni Prat Prat
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Soci de les agrupacions de pescadors de Manresa, Vic i Balsareny, guanyà dos Campionats de Catalunya de salmònids durant la dècada de 1970 Fou el primer president de l’Agrupació Joanenca de Pesca, i formà part de la comissió de medi ambient de la federació catalana Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993
Santiago Arumí Orozco
Pesca esportiva
Pescador de la modalitat d’aigua dolça.
S’inicià en la competició l’any 1985 a l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic El 1997 obtingué la medalla d’or individual a Ciudad Real, que li suposà l’ascens a la categoria d’alta competició Participà amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, on obtingué la medalla d’or a Sevilla i d’argent a Ciudad Real Acompanyà la selecció espanyola en el Campionat Mundial de Venècia 2007, on aconseguí la medalla de bronze
Joan Puigví Andolz
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Membre de la Societat de Pescadors Esportius de Granollers, destacà en la modalitat de pesca simulada, que dominà en l’àmbit estatal durant les dècades de 1980, 1990 i 2000, en què guanyà més d’un centenar de medalles en les diverses proves del Campionat d’Espanya També fou campió del món 1982, 1985, 1986 i d’Europa 1989 i subcampió mundial 1988 i continental 1991, 1997 Pel que fa a la modalitat de mar-costa, també competí amb la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona, l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic, l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona i el…
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…