Resultats de la cerca
Es mostren 2395 resultats
Carrús
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), de poblament disseminat, 4 km al NW de la ciutat.
És centrat en l’antiga torre de Carrús , quadrada, per al senyor de la qual, Onofre Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús
Carig
Sector o indret
Sector de Badalona situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut.
Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred ple de desmunts originats per l’aprofitament de l’argila per a materials de construcció És previst de transformar-lo parcialment en zona verda
el Camp d’en Tuset
Sector o indret
Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia (Barcelona); format a la segona meitat del sXIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).
A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona
les Hortes de Sant Bertran
Sector o indret
Sector marítim de Barcelona, comprès entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc, dins del barri del Poble-sec
.
El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell
Hälsingland
Paisatge de Hälsingland
© Helena Wahlman/imagebank.sweden.se
Sector o indret
Regió del N de Suècia.
És muntanyosa i coberta per boscs La població és dispersa i es dedica a la cria d’ovelles La indústria principal és la derivada de la fusta
el Fonollar de Sant Boi
Sector o indret
Antiga quadra pertanyent al municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat); el casal, anomenat castell de Fonollar o Torre de la Vila, té una capella dedicada a sant Sebastià.
les Estunes
Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes
les Baies
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), vora l’albufera d’Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa (1173 h [1981]).
L’església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial
Betpak-Dala
Sector o indret
Regió estepària del Kazakhstan, situada entre els rius Sarysu, Ču i el llac Balkhaš.
És una plana de turons suaus caracteritzada per conques endorreiques salines que s’assequen a l’estiu El clima és continental, amb escasses precipitacions 200 mm l’any Per la banda del nord hi passa la línia de ferrocarril que travessa el Kazakhstan Té jaciments de coure, carbó, tungstè, estany, molibdè, quars i sal
Albicà
Sector o indret
Sector del municipi de Tàrbena (Marina Baixa).
Era un dels llogarets on s’agrupà antigament la població de la vall de Tàrbena