Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Oosterschelde
Braç de mar
Braç de mar a l’antic sector d’estuari de l’Escaut, a de la província de Zelanda (Països Baixos). Amb la construcció del dic anomenat Oosterscheldedam, les seves aigües quedaren separades de les marines.
Keeten Mastaat
Braç de mar
Braç d’aigua a l’antic sector d’estuari d’Oosterschelde, a la província de Zelanda (Països Baixos).
Haringvliet
Braç de mar
Antic braç de la mar del Nord, a la província d’Holanda Meridional (Països Baixos), al sector d’estuari del Rin i el Mosa. El 1970, la construcció d’un dic separà les aigües marines de les del Haringvliet.
Brouwershavense Gat
Braç de mar
Braç de mar a la província de Zelanda (Països Baixos), al sector d’esturari del Mosa i el Rin.
usatge
Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
taulatge
Història del dret català
Impost que pagaven els jugadors al propietari de la taula o establiment de joc.
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí
mesuratge
Història del dret català
Del s XIII al XVII, dret o exacció sobre el mesurament del gra, que es pagava a raó d’una part de la mercaderia, a profit dels municipis.