Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Buseu
Antic poble
Antic poble (1 339 m) del municipi de Baix Pallars (fins el 1969, de Baén), al Pallars Sobirà, al vessant meridional de la serra de Cuberes.
Juntament amb Sant Sebastià de Buseu, Sarroca i Cuberes formà un municipi fins a mitjan s XIX L’església parroquial de Sant Bernat pertanyia al monestir de Gerri
Còdol-rodon
Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages
Orriols
Antic poble
Antic poble del municipi de Navars (Bages), al sector occidental del terme; formava part a mitjan s XIX de l’ajuntament de Castelladral, Valldeperes i Orriols
.
L’església parroquial de Sant Joan depenia de la de Castelladral
Solduga
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, que al segle XIX formava part, amb l'Espluga de Cuberes, del municipi d’Espluga i Solduga
.
Vall dels Horts
Antic poble
Antic poble de cases escampades del municipi de Sant Fruitós de Bages, que constituí l’antiga parròquia de Sant Genís, senyoria del monestir de Sant Benet de Bages.
Documentada des del s XI, al s XIV fou unida a la de Sant Jaume d’Olzinelles, que al s XVII l’absorbí definitivament De la vella església només resta un munt de pedres
Virós
Antic poble
Borda
Grup de bordes i antic poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), al S del terme, a 1.250 m alt., al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839